Corrent d,aigua, batec d,ales.
Rumor de llunyania que s,acosta.
Vida. Potser vida.
Al fons, governen muntanyes,
darrere el pont.
La modernitat és classicisme
en estat pur contemporani.
Resistència humana
que humil arrossega el riu,
cap a l,oblit mar.
Ànecs navegant sobre el mirall.
Arbres abraçant esperits invisibles.
De cantó Sur,
Mediterrani horitzó antic,
camí de nàufrags
i batalles desagnades.
La fragilitat de la meva mà
escrivint impossibles.
Ocells, aigua de sempre, necessitat vida.
Vida sí.
Vida potser.
Vida pot ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario